dijous, de gener 05, 2012
divendres, de febrer 16, 2007
Moció pel manteniment del transport a l'IES de Calaf.
Proposta d’acord presentada conjuntament pels grups municipals de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i d’Independents per Torà (InTo) per a incloure en el 2on punt de l’ordre del dia del Ple Extraordinari sol·licitat per a tractar el tema del transport escolar per a l’alumnat de Torà que cursa l’Ensenyament Secundari Obligatori.
(En el supòsit que s’aprovi la proposta d’acord inclosa en el primer punt de l’ordre del dia retirem aquesta proposta d’acord)
Proposta d’acord per a escollir l’IES Alexandre de Riquer com a destí de la línia de transport escolar subvencionada per a l’alumnat d’ESO de Torà.
La reforma educativa que va crear l’ESO i la posada en funcionament d’un Institut d’Ensenyament Secundari a la vila de Guissona va comportar, segons resolució d’11 de març de 1996, l’adscripció del CEIP Sant Gil de Torà a l’IES Guissona.
Amb anterioritat a la data d’aquesta resolució, el juny de 1995, l’aleshores Delegat Territorial d’Ensenyament a Lleida, senyor Josep Giné va participar en una reunió informativa pública, amb l’assistència d’un nombrós grup de pares, mares i ensenyants, celebrada a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Torà, per a comunicar als veïns i les veïnes del nostre municipi els canvis que comportaria la posada en funcionament de l’ESO. En concret, en aquella visita el Delegat Territorial d’Ensenyament va exposar que el principal canvi per a l’alumnat de Torà era la seva adscripció, a partir dels dotze anys, a l’IES Guissona.
En aquesta mateixa reunió informativa, el Delegat Territorial d’Ensenyament va manifestar que no hi havia cap inconvenient en que els i les alumnes de Torà anessin a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf en comptes de fer-ho al de Guissona, després de que alguns pares i mares plantegessin aquesta possibilitat. Una amplíssima majoria dels assistents a la reunió va mostrar-se partidària de que l’alumnat de Torà anés a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf.
Tot i aquesta voluntat majoritària, el curs 1995-96 l’alumnat de Torà que havien acabat l’EGB i iniciaven el 3er curs d’ESO van incorporar-se a l’IES Guissona.
El curs següent, 1996-97, els alumnes que van començar 1er i 3er d’ESO ja van poder fer-ho a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf, opció escollida per la majoria de mares i pares d’alumnes de Torà. Les i els alumnes de Torà que l’any anterior cursaven 3er d’ESO a van poder continuar els seus estudis a l’IES Guissona.
Des d’aquest curs que existeix una línia de transport escolar que porta les i els alumnes d’ESO de Torà a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf.
Durant els cursos compresos entre el 1997-98 i el 2003-04 la totalitat d’alumnes de Torà que cursen l’ESO en centres de titularitat pública ho fan a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf. A partir del curs 2004-05 una minoria d’alumnes de Torà cursen l’ESO a l’IES Guissona mentre que la majoria continua fent-ho a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf.
La reivindicació d’una línia de transport subvencionada per a aquest sector d’alumnes que van a l’IES Guissona, i les gestions fetes pels seus pares i mares davant diferents institucions, ha comportat que durant els darrers cursos el Departament d’Educació hagi subvencionat dues línies de transport per a l’alumnat toranès d’ESO.
Davant d’aquesta duplicitat de línies de transport el Departament d’Educació s’ha adreçat repetidament a l’Ajuntament de Torà instant-lo a que es pronunciés mitjançant un acord de ple en favor del manteniment d’un o altra línia de transport.
Actualment i davant la necessitat urgent d’haver de pronunciar-nos en un sentit o un altre i un cop descartada la possibilitat de traslladar la presa d’aquesta decisió a les famílies afectades,
Proposem que l’Ajuntament de Torà acordi:
1- Escollir com a preferent la línia de transport escolar subvencionada per a l’alumnat d’ESO de Torà la que té com a destí l’IES Alexandre de Riquer i sol·licitar el manteniment de la subvenció per a la línia de transport a l’IES Guissona fins a la finalització de l’ensenyament obligatori de les i els alumnes de Torà que actualment cursen estudis en l’esmentat institut.
2- Comunicar aquest Acord de Ple a la Delegació de Lleida del Departament d’Ensenyament.
(En el supòsit que s’aprovi la proposta d’acord inclosa en el primer punt de l’ordre del dia retirem aquesta proposta d’acord)
Proposta d’acord per a escollir l’IES Alexandre de Riquer com a destí de la línia de transport escolar subvencionada per a l’alumnat d’ESO de Torà.
La reforma educativa que va crear l’ESO i la posada en funcionament d’un Institut d’Ensenyament Secundari a la vila de Guissona va comportar, segons resolució d’11 de març de 1996, l’adscripció del CEIP Sant Gil de Torà a l’IES Guissona.
Amb anterioritat a la data d’aquesta resolució, el juny de 1995, l’aleshores Delegat Territorial d’Ensenyament a Lleida, senyor Josep Giné va participar en una reunió informativa pública, amb l’assistència d’un nombrós grup de pares, mares i ensenyants, celebrada a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Torà, per a comunicar als veïns i les veïnes del nostre municipi els canvis que comportaria la posada en funcionament de l’ESO. En concret, en aquella visita el Delegat Territorial d’Ensenyament va exposar que el principal canvi per a l’alumnat de Torà era la seva adscripció, a partir dels dotze anys, a l’IES Guissona.
En aquesta mateixa reunió informativa, el Delegat Territorial d’Ensenyament va manifestar que no hi havia cap inconvenient en que els i les alumnes de Torà anessin a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf en comptes de fer-ho al de Guissona, després de que alguns pares i mares plantegessin aquesta possibilitat. Una amplíssima majoria dels assistents a la reunió va mostrar-se partidària de que l’alumnat de Torà anés a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf.
Tot i aquesta voluntat majoritària, el curs 1995-96 l’alumnat de Torà que havien acabat l’EGB i iniciaven el 3er curs d’ESO van incorporar-se a l’IES Guissona.
El curs següent, 1996-97, els alumnes que van començar 1er i 3er d’ESO ja van poder fer-ho a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf, opció escollida per la majoria de mares i pares d’alumnes de Torà. Les i els alumnes de Torà que l’any anterior cursaven 3er d’ESO a van poder continuar els seus estudis a l’IES Guissona.
Des d’aquest curs que existeix una línia de transport escolar que porta les i els alumnes d’ESO de Torà a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf.
Durant els cursos compresos entre el 1997-98 i el 2003-04 la totalitat d’alumnes de Torà que cursen l’ESO en centres de titularitat pública ho fan a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf. A partir del curs 2004-05 una minoria d’alumnes de Torà cursen l’ESO a l’IES Guissona mentre que la majoria continua fent-ho a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf.
La reivindicació d’una línia de transport subvencionada per a aquest sector d’alumnes que van a l’IES Guissona, i les gestions fetes pels seus pares i mares davant diferents institucions, ha comportat que durant els darrers cursos el Departament d’Educació hagi subvencionat dues línies de transport per a l’alumnat toranès d’ESO.
Davant d’aquesta duplicitat de línies de transport el Departament d’Educació s’ha adreçat repetidament a l’Ajuntament de Torà instant-lo a que es pronunciés mitjançant un acord de ple en favor del manteniment d’un o altra línia de transport.
Actualment i davant la necessitat urgent d’haver de pronunciar-nos en un sentit o un altre i un cop descartada la possibilitat de traslladar la presa d’aquesta decisió a les famílies afectades,
Proposem que l’Ajuntament de Torà acordi:
1- Escollir com a preferent la línia de transport escolar subvencionada per a l’alumnat d’ESO de Torà la que té com a destí l’IES Alexandre de Riquer i sol·licitar el manteniment de la subvenció per a la línia de transport a l’IES Guissona fins a la finalització de l’ensenyament obligatori de les i els alumnes de Torà que actualment cursen estudis en l’esmentat institut.
2- Comunicar aquest Acord de Ple a la Delegació de Lleida del Departament d’Ensenyament.
Moció favorable a consultar mares i pares d'alumnes.
Proposta d’acord presentada conjuntament pels grups municipals de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i d’Independents per Torà (InTo) per a incloure en el 1er punt de l’ordre del dia del Ple Extraordinari sol·licitat per a tractar el tema del transport escolar per a l’alumnat de Torà que cursa l’Ensenyament Secundari Obligatori.
Proposta d’acord per a escollir (mitjançant consulta als pares i mares) la línia de transport escolar subvencionada per a l’alumnat d’ESO de Torà.
La reforma educativa que va crear l’ESO i la posada en funcionament d’un Institut d’Ensenyament Secundari a la vila de Guissona va comportar, segons resolució d’11 de març de 1996, l’adscripció del CEIP Sant Gil de Torà a l’IES Guissona.
Amb anterioritat a la data d’aquesta resolució, el juny de 1995, l’aleshores Delegat Territorial d’Ensenyament a Lleida, senyor Josep Giné va participar en una reunió informativa pública, amb l’assistència d’un nombrós grup de pares, mares i ensenyants, celebrada a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Torà, per a comunicar als veïns i les veïnes del nostre municipi els canvis que comportaria la posada en funcionament de l’ESO. En concret, en aquella visita el Delegat Territorial d’Ensenyament va exposar que el principal canvi per a l’alumnat de Torà era la seva adscripció, a partir dels dotze anys, a l’IES Guissona.
En aquesta mateixa reunió informativa, el Delegat Territorial d’Ensenyament va manifestar que no hi havia cap inconvenient en que els i les alumnes de Torà anessin a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf en comptes de fer-ho al de Guissona, després de que alguns pares i mares plantegessin aquesta possibilitat. Una amplíssima majoria dels assistents a la reunió va mostrar-se partidària de que l’alumnat de Torà anés a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf.
Tot i aquesta voluntat majoritària, el curs 1995-96 l’alumnat de Torà que havien acabat l’EGB i iniciaven el 3er curs d’ESO van incorporar-se a l’IES Guissona.
El curs següent, 1996-97, els alumnes que van començar 1er i 3er d’ESO ja van poder fer-ho a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf, opció escollida per la majoria de mares i pares d’alumnes de Torà. Les i els alumnes de Torà que l’any anterior cursaven 3er d’ESO a van poder continuar els seus estudis a l’IES Guissona.
Des d’aquest curs que existeix una línia de transport escolar que porta les i els alumnes d’ESO de Torà a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf.
Durant els cursos compresos entre el 1997-98 i el 2003-04 la totalitat d’alumnes de Torà que cursen l’ESO en centres de titularitat pública ho fan a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf. A partir del curs 2004-05 una minoria d’alumnes de Torà cursen l’ESO a l’IES Guissona mentre que la majoria continua fent-ho a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf.
La reivindicació d’una línia de transport subvencionada per a aquest sector d’alumnes que van a l’IES Guissona, i les gestions fetes pels seus pares i mares davant diferents institucions, ha comportat que durant els darrers cursos el Departament d’Educació hagi subvencionat dues línies de transport per a l’alumnat toranès d’ESO.
Davant d’aquesta duplicitat de línies de transport el Departament d’Educació s’ha adreçat repetidament a l’Ajuntament de Torà instant-lo a que es pronunciés mitjançant un acord de ple en favor del manteniment d’un o altra línia de transport.
Actualment i davant la necessitat urgent d’haver de pronunciar-nos en un sentit o un altre i davant la voluntat de l’Ajuntament de traslladar la presa d’aquesta decisió a les famílies afectades,
Proposem que l’Ajuntament de Torà acordi:
1- Convocar una reunió informativa adreçada als pares i mares d’alumnes per exposar la problemàtica existent en relació a les dues línies de transport escolar i expressar la voluntat de l’Ajuntament de que la decisió sobre aquest tema sigui presa democràticament pel conjunt de pares i mares.
2- Recollir l’opinió majoritària de les mares i els pares d’alumnes de Torà que el curs 2007-08 hagin de cursar estudis d’ESO, Educació Primària i Educació Infantil, en una enquesta del tipus:
Nom i cognoms - "DNI" - Línia de transport escollida (Calaf o Guissona) - Signatura
3-Assumir com a posició defensada per l’Ajuntament davant del Departament d’Educació l’opció que resulti escollida per la majoria de pares i mares que hagin contestat l’enquesta, sol·licitant que es mantingui la línia de subvenció de l’opció minoritària fins a la finalització de l’ESO per a l’alumnat afectat per aquesta decisió finalitzi el període d’ensenyament obligatori.
4- Comunicar l’opció escollida a la Delegació de Lleida del Departament d’Ensenyament.
Proposta d’acord per a escollir (mitjançant consulta als pares i mares) la línia de transport escolar subvencionada per a l’alumnat d’ESO de Torà.
La reforma educativa que va crear l’ESO i la posada en funcionament d’un Institut d’Ensenyament Secundari a la vila de Guissona va comportar, segons resolució d’11 de març de 1996, l’adscripció del CEIP Sant Gil de Torà a l’IES Guissona.
Amb anterioritat a la data d’aquesta resolució, el juny de 1995, l’aleshores Delegat Territorial d’Ensenyament a Lleida, senyor Josep Giné va participar en una reunió informativa pública, amb l’assistència d’un nombrós grup de pares, mares i ensenyants, celebrada a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Torà, per a comunicar als veïns i les veïnes del nostre municipi els canvis que comportaria la posada en funcionament de l’ESO. En concret, en aquella visita el Delegat Territorial d’Ensenyament va exposar que el principal canvi per a l’alumnat de Torà era la seva adscripció, a partir dels dotze anys, a l’IES Guissona.
En aquesta mateixa reunió informativa, el Delegat Territorial d’Ensenyament va manifestar que no hi havia cap inconvenient en que els i les alumnes de Torà anessin a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf en comptes de fer-ho al de Guissona, després de que alguns pares i mares plantegessin aquesta possibilitat. Una amplíssima majoria dels assistents a la reunió va mostrar-se partidària de que l’alumnat de Torà anés a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf.
Tot i aquesta voluntat majoritària, el curs 1995-96 l’alumnat de Torà que havien acabat l’EGB i iniciaven el 3er curs d’ESO van incorporar-se a l’IES Guissona.
El curs següent, 1996-97, els alumnes que van començar 1er i 3er d’ESO ja van poder fer-ho a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf, opció escollida per la majoria de mares i pares d’alumnes de Torà. Les i els alumnes de Torà que l’any anterior cursaven 3er d’ESO a van poder continuar els seus estudis a l’IES Guissona.
Des d’aquest curs que existeix una línia de transport escolar que porta les i els alumnes d’ESO de Torà a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf.
Durant els cursos compresos entre el 1997-98 i el 2003-04 la totalitat d’alumnes de Torà que cursen l’ESO en centres de titularitat pública ho fan a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf. A partir del curs 2004-05 una minoria d’alumnes de Torà cursen l’ESO a l’IES Guissona mentre que la majoria continua fent-ho a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf.
La reivindicació d’una línia de transport subvencionada per a aquest sector d’alumnes que van a l’IES Guissona, i les gestions fetes pels seus pares i mares davant diferents institucions, ha comportat que durant els darrers cursos el Departament d’Educació hagi subvencionat dues línies de transport per a l’alumnat toranès d’ESO.
Davant d’aquesta duplicitat de línies de transport el Departament d’Educació s’ha adreçat repetidament a l’Ajuntament de Torà instant-lo a que es pronunciés mitjançant un acord de ple en favor del manteniment d’un o altra línia de transport.
Actualment i davant la necessitat urgent d’haver de pronunciar-nos en un sentit o un altre i davant la voluntat de l’Ajuntament de traslladar la presa d’aquesta decisió a les famílies afectades,
Proposem que l’Ajuntament de Torà acordi:
1- Convocar una reunió informativa adreçada als pares i mares d’alumnes per exposar la problemàtica existent en relació a les dues línies de transport escolar i expressar la voluntat de l’Ajuntament de que la decisió sobre aquest tema sigui presa democràticament pel conjunt de pares i mares.
2- Recollir l’opinió majoritària de les mares i els pares d’alumnes de Torà que el curs 2007-08 hagin de cursar estudis d’ESO, Educació Primària i Educació Infantil, en una enquesta del tipus:
Nom i cognoms - "DNI" - Línia de transport escollida (Calaf o Guissona) - Signatura
3-Assumir com a posició defensada per l’Ajuntament davant del Departament d’Educació l’opció que resulti escollida per la majoria de pares i mares que hagin contestat l’enquesta, sol·licitant que es mantingui la línia de subvenció de l’opció minoritària fins a la finalització de l’ESO per a l’alumnat afectat per aquesta decisió finalitzi el període d’ensenyament obligatori.
4- Comunicar l’opció escollida a la Delegació de Lleida del Departament d’Ensenyament.
dilluns, d’octubre 30, 2006
Els interessos particulars de l’assessor municipal d’urbanisme de Torà.
1. El personatge en qüestió: Joan Viladrich i Ros, arquitecte amb despatx a Solsona. Ha fet la majoria de projectes d’obra i ha assessorat l’ajuntament de Torà des de finals de la dècada dels 80 (excepte durant el període 2003-2005, en que el govern municipal va estar en mans d’Independents per Torà i CUP). No està en plantilla sinó que cobra pels serveis que duu a terme.
2. El sòl industrial de Torà: Les Normes Subsidiàries de Torà (1985) creen un petit polígon industrial (P.I. L’Aguda Sud) amb 2 zones adjuntes classificades com a SAU per a ús industrial (PP1 i PP2). El 1989 es desenvolupa la meitat del PP1 (PP1, subsector A) que s’afegeix al polígon l’Aguda Sud. Queden pendents de desenvolupar dues petites zones: el PP 2 i una part del PP1 (on hi ha una finca anomenada Cal Segués amb diverses edificacions, algunes d’elles construïdes il·legalment i que no s’ajusten al planejament, actualment propietat Jaume Garrabou, el regidor ex-independent que va propiciar la moció de censura que va tornar l’alcaldia a CiU). La major part de les empreses més grans de Torà, anteriors a l’aprovació de les NN.SS. es troben en “illes” declarades industrials enmig de zona urbana residencial.
3. Primers intents de crear més sòl industrial: Durant el període 1999-2003, el primer amb presència de la CUP al consistori, es planteja la necessitat de crear nou sòl industrial. Mentre que la CUP proposava allargar el polígon existent CiU pretén aprovar un gran polígon en una zona allunyada del polígon existent (la zona coneguda com a Pla de Torà o Camí de Palouet). Al final arribem a l’acord d’acceptar la ubicació proposada per CiU però amb una superfície molt inferior a la que proposaven inicialment (per sobre de les 20 ha). Aquest acord es produeix a finals de la legislatura i no s’arriba a aprovar durant aquest mandat.
4. Durant el govern independents per Torà + CUP (juny 2003-febrer 2005): Durant aquest període s’acorda tirar endavant el polígon en el lloc consensuat durant el mandat anterior i amb una superfície d’unes 10 ha. S’encarrega la redacció d’un projecte de modificació puntual del planejament urbanístic per a la creació d’aquest nou sòl industrial. Aquesta modificació s’aprova inicialment el 15 d’octubre de 2004, amb 8 vots favorables i una abstenció. Els 8 vots favorables corresponen als dos grups que formaven l’equip de govern (2 InTo i 2 CUP) i al de CiU (4 regidors, aleshores a l’oposició) i l’única abstenció, per imperatiu legal al tenir una parcel·la dins de la zona afectada, correspon a Jaume Garrabou, regidor que mesos abans havia abandonat el grup dels independents i que es va manifestar contrari al polígon al·legant que Torà ja disposa de prou sòl industrial.
5. Al·legacions de Garrabou: A finals de novembre el regidor Jaume Garrabou va presentar, a títol individual, al·legacions contra el projecte de Polígon Industrial del Camí de Palouet. En aquestes al·legacions sol·licitava que es deixés sense efecte l’acord adoptat i, a més a més, sense que tingués cap relació amb aquest polígon, aprofitava per demanar un canvi de qualificació de “la finca on des de temps immemorials estan ubicades les vivendes de la meva família”, (pretén que es requalifiquin una casa construïda il·legalment pel seu pare com a residencial Z4 i com a rústica unes granges avícoles en desús per a poder-les reobrir) situada en una altra zona del poble que, per tant, no estava afectada per l’exposició pública del projecte. Les al·legacions al planejament d’aquesta zona s’haurien d’haver fet, en tot cas, quan es va aprovar el PP1, l’any 89. Segons una de les al·legacions fetes per Jaume Garrabou (i per la seva esposa) a Torà hi ha sòl industrial suficient . En resum Garrabou tracta d’aprofitar que hi ha una opinió majoritària a favor de crear nou sòl industrial, relacionada amb la possible ampliació de l’empresa que on hi ha la meitat de llocs de treball industrial de la població, per a que li regularitzin totes les irregularitat urbanístiques de la seva finca; que la gent digui “doneu-li el que vol però que no posi més inconvenients a aquest projecte”.
6. Tornada de CiU al govern municipal: Un mes i mig més tard (abans de que tinguéssim temps de desestimar-li les al·legacions) el mateix regidor va presentar, conjuntament amb el grup de CiU, una moció de censura contra el govern format per InTo (el seu antic grup municipal) i la CUP. A partir del febrer, després de prosperar la moció i de tornar l’alcaldia a Mercè Valls (CiU), el projecte va quedar paralitzat. Més informació a les entrades Presentada la moció de censura i Perpetrada la moció de censura
7. Ple de 17 de juny de 2005, vist que aquestes al·legacions encara no s’havien resolt, la CUP va presentar una proposta d’acord en el sentit de desestimar-les per tal de desencallar el projecte. Com era previsible va produir-se un empat a 4 vots i aquesta proposta no va prosperar: el grup de CiU (que recordem que havia votat a favor del polígon quan era a l’oposició) va negar-se a desestimar les al·legacions presentades pel regidor que els havia retornat l’alcaldia.
8. Resolució d’alcaldia de 20 de juny de 2005: “En relació a l’expedient de modificació puntual del planejament, que aquest ajuntament va aprovar en sessió plenària de data 15 d’octubre de 2004... “ l’alcaldessa resol “ nomenar el senyor Joan Viladrich i Ros com a arquitecte per a dur a terme el corresponent assessorament tècnic en l’expedient de modificació puntual del planejament de Torà” . En la mateixa resolució es nomena al senyor Josep Lluís Rodríguez Ros con a advocat per a l’assessorament jurídic del mateix expedient de modificació puntual del planejament.
9. Ple de 16 de setembre de 2005. Tres mesos més tard, el 16 de setembre, CiU va presentar una proposta d’acord en el sentit d’estimar parcialment les al·legacions presentades, acceptant una requalificació de terrenys feta a mida de Garrabou –tot i afectar algun altre veí al qual no es va informar de res i que, en assabentar-se’n per l’autor d’aquest escrit, no va estar-hi d’acord: el subsector B del PP1 deixaria de ser industrial. Amb la requalificació, les granges avícoles en desús tornarien a estar en terreny rústic, part dels carrers aprovats en el pla parcial desapareixerien i els existents no tindrien continuïtat i es legalitzaria la casa situada just a la cantonada de carrer del Riu (la casa no només no hauria de recular per tal d’alinear els vials que l’afecten sinó que, segons es pot veure en el plànol de la proposta convergent, redactada pel tècnic Joan Viladrich, a sobre es regalaria a Garrabou part del carrer existent “des de temps immemorials” -en aquest cas sí- ja que es tracta de l’antic camí de Biosca). La proposta de CiU tampoc va prosperar al registrar-se un altre empat a quatre; afortunadament en els temes d’urbanisme es requereix que els acords de ple siguin per majoria absoluta. Tota aquesta informació molt més detallada pots trobar-la a El "culebrón" del polígon industrial.
2. El sòl industrial de Torà: Les Normes Subsidiàries de Torà (1985) creen un petit polígon industrial (P.I. L’Aguda Sud) amb 2 zones adjuntes classificades com a SAU per a ús industrial (PP1 i PP2). El 1989 es desenvolupa la meitat del PP1 (PP1, subsector A) que s’afegeix al polígon l’Aguda Sud. Queden pendents de desenvolupar dues petites zones: el PP 2 i una part del PP1 (on hi ha una finca anomenada Cal Segués amb diverses edificacions, algunes d’elles construïdes il·legalment i que no s’ajusten al planejament, actualment propietat Jaume Garrabou, el regidor ex-independent que va propiciar la moció de censura que va tornar l’alcaldia a CiU). La major part de les empreses més grans de Torà, anteriors a l’aprovació de les NN.SS. es troben en “illes” declarades industrials enmig de zona urbana residencial.
3. Primers intents de crear més sòl industrial: Durant el període 1999-2003, el primer amb presència de la CUP al consistori, es planteja la necessitat de crear nou sòl industrial. Mentre que la CUP proposava allargar el polígon existent CiU pretén aprovar un gran polígon en una zona allunyada del polígon existent (la zona coneguda com a Pla de Torà o Camí de Palouet). Al final arribem a l’acord d’acceptar la ubicació proposada per CiU però amb una superfície molt inferior a la que proposaven inicialment (per sobre de les 20 ha). Aquest acord es produeix a finals de la legislatura i no s’arriba a aprovar durant aquest mandat.
4. Durant el govern independents per Torà + CUP (juny 2003-febrer 2005): Durant aquest període s’acorda tirar endavant el polígon en el lloc consensuat durant el mandat anterior i amb una superfície d’unes 10 ha. S’encarrega la redacció d’un projecte de modificació puntual del planejament urbanístic per a la creació d’aquest nou sòl industrial. Aquesta modificació s’aprova inicialment el 15 d’octubre de 2004, amb 8 vots favorables i una abstenció. Els 8 vots favorables corresponen als dos grups que formaven l’equip de govern (2 InTo i 2 CUP) i al de CiU (4 regidors, aleshores a l’oposició) i l’única abstenció, per imperatiu legal al tenir una parcel·la dins de la zona afectada, correspon a Jaume Garrabou, regidor que mesos abans havia abandonat el grup dels independents i que es va manifestar contrari al polígon al·legant que Torà ja disposa de prou sòl industrial.
5. Al·legacions de Garrabou: A finals de novembre el regidor Jaume Garrabou va presentar, a títol individual, al·legacions contra el projecte de Polígon Industrial del Camí de Palouet. En aquestes al·legacions sol·licitava que es deixés sense efecte l’acord adoptat i, a més a més, sense que tingués cap relació amb aquest polígon, aprofitava per demanar un canvi de qualificació de “la finca on des de temps immemorials estan ubicades les vivendes de la meva família”, (pretén que es requalifiquin una casa construïda il·legalment pel seu pare com a residencial Z4 i com a rústica unes granges avícoles en desús per a poder-les reobrir) situada en una altra zona del poble que, per tant, no estava afectada per l’exposició pública del projecte. Les al·legacions al planejament d’aquesta zona s’haurien d’haver fet, en tot cas, quan es va aprovar el PP1, l’any 89. Segons una de les al·legacions fetes per Jaume Garrabou (i per la seva esposa) a Torà hi ha sòl industrial suficient . En resum Garrabou tracta d’aprofitar que hi ha una opinió majoritària a favor de crear nou sòl industrial, relacionada amb la possible ampliació de l’empresa que on hi ha la meitat de llocs de treball industrial de la població, per a que li regularitzin totes les irregularitat urbanístiques de la seva finca; que la gent digui “doneu-li el que vol però que no posi més inconvenients a aquest projecte”.
6. Tornada de CiU al govern municipal: Un mes i mig més tard (abans de que tinguéssim temps de desestimar-li les al·legacions) el mateix regidor va presentar, conjuntament amb el grup de CiU, una moció de censura contra el govern format per InTo (el seu antic grup municipal) i la CUP. A partir del febrer, després de prosperar la moció i de tornar l’alcaldia a Mercè Valls (CiU), el projecte va quedar paralitzat. Més informació a les entrades Presentada la moció de censura i Perpetrada la moció de censura
7. Ple de 17 de juny de 2005, vist que aquestes al·legacions encara no s’havien resolt, la CUP va presentar una proposta d’acord en el sentit de desestimar-les per tal de desencallar el projecte. Com era previsible va produir-se un empat a 4 vots i aquesta proposta no va prosperar: el grup de CiU (que recordem que havia votat a favor del polígon quan era a l’oposició) va negar-se a desestimar les al·legacions presentades pel regidor que els havia retornat l’alcaldia.
8. Resolució d’alcaldia de 20 de juny de 2005: “En relació a l’expedient de modificació puntual del planejament, que aquest ajuntament va aprovar en sessió plenària de data 15 d’octubre de 2004... “ l’alcaldessa resol “ nomenar el senyor Joan Viladrich i Ros com a arquitecte per a dur a terme el corresponent assessorament tècnic en l’expedient de modificació puntual del planejament de Torà” . En la mateixa resolució es nomena al senyor Josep Lluís Rodríguez Ros con a advocat per a l’assessorament jurídic del mateix expedient de modificació puntual del planejament.
9. Ple de 16 de setembre de 2005. Tres mesos més tard, el 16 de setembre, CiU va presentar una proposta d’acord en el sentit d’estimar parcialment les al·legacions presentades, acceptant una requalificació de terrenys feta a mida de Garrabou –tot i afectar algun altre veí al qual no es va informar de res i que, en assabentar-se’n per l’autor d’aquest escrit, no va estar-hi d’acord: el subsector B del PP1 deixaria de ser industrial. Amb la requalificació, les granges avícoles en desús tornarien a estar en terreny rústic, part dels carrers aprovats en el pla parcial desapareixerien i els existents no tindrien continuïtat i es legalitzaria la casa situada just a la cantonada de carrer del Riu (la casa no només no hauria de recular per tal d’alinear els vials que l’afecten sinó que, segons es pot veure en el plànol de la proposta convergent, redactada pel tècnic Joan Viladrich, a sobre es regalaria a Garrabou part del carrer existent “des de temps immemorials” -en aquest cas sí- ja que es tracta de l’antic camí de Biosca). La proposta de CiU tampoc va prosperar al registrar-se un altre empat a quatre; afortunadament en els temes d’urbanisme es requereix que els acords de ple siguin per majoria absoluta. Tota aquesta informació molt més detallada pots trobar-la a El "culebrón" del polígon industrial.
10. L’esmentat Informe Proposta de Resolució dels serveis tècnics municipals, redactat per Joan Viladrich i Ros, arquitecte, el 13 de juliol de 2005, (que tal com s’explica en el punt anterior no va poder-se aprovar) a més d’estimar parcialment les al·legacions de Garrabou per a tenir-lo content requalificant-li la seva finca, contenia una frase que en aquell moment no teníem prou informació per a interpretar correctament però que és decisiva: “l’equip de govern vol traslladar el sòl industrial a l’altra banda de la carretera”. L’”altra banda de la carretera” és el PP2.
11. Ple extraordinari del 30 de maig de 2006. Els grups d’InTo i CUP convoquen un ple extraordinari per tractar de resoldre aquest tema. Els dos grups redacten una proposta de desestimació de es al·legacions presentades pel regidor trànsfuga (pots llegir la Proposta de resolució). Aquest cop CiU va votar desestimar totes i cadascuna de les al·legacions en el sentit proposat per la CUP. Ens consta que d’una banda CiU tenia pressions d’una empresa que vol ampliar instal·lacions i de l’altra que a menys d’un any per a les eleccions sap que el seu aliat Garrabou ja no facilitaria un nou canvi de govern i, a més, no els convé anar de bracet amb un aliat tan impresentable fins la vigília de les eleccions.
12. Ple de 23 de juny de 2006. Un cop desestimades les al·legacions en el ple anterior ja es pot aprovar la modificació provisional de la “modificació puntual del planejament....”. Així es fa i amb el mateix resultat: 8 vots a favor i l’abstenció per imperatiu legal del regidor afectat Garrabou. A partir d’aquí l’expedient passa a urbanisme. Fins just abans del ple l’alcaldessa tracta de pactar amb la CUP algun tipus d’acord que tot i haver desestimat les seves al·legacions pugui acontentar mínimament al Garrabou (més informació a L'Alcaldessa perd els papers)
13. Del juny cap aquí: Teòricament tot ha seguit el seu curs i el projecte del polígon del Camí de Palouet segueix els seus passos a urbanisme d’acord amb la seva aprovació per quasi unanimitat en uns mesos en que l’activitat administrativa es ralentitza o, directament, s’atura. Però a Torà n’hi ha que tenen pressa...
14. Junta de govern local de 3 d’agost: Ens assabentem pel BOP de 15 d’agost que la junta de govern ha aprovat inicialment el Pla parcial urbanístic industrial “Aguda Sud”. Es tracta del PP2 situat a l’”altre costat de la carretera” al que feia referència l’“Informe Proposta de Resolució dels serveis tècnics municipals, redactat pel senyor Joan Viladrich i Ros” (citat al punt 10 d’aquest document) Recordem que en aquest Informe l’assessor tècnic de l’ajuntament proposava treure l’ús industrial del subsector B del PP, estimant parcialment les al·legacions de Garrabou on s’afirma que a Torà ja hi ha suficient sòl industrial. El projecte de desenvolupament d’aquest Pla Parcial Urbanístic Industrial és promogut per una empresa privada, PROIMTORÀ S.L., propietari únic dels terrenys. Curiosament l’informe tècnic encarregat per alcaldia sobre aquest PP2 per a fer l’aprovació inicial del seu desenvolupament no és de Joan Viladrich (nomenat un any abans per resolució d’alcaldia com a assessor tècnic de l’ajuntament en aquesta matèria, rellegiu el punt 8) sinó que s’ha encarregat a un altre arquitecte (Joan Gangolells Freixas) amb el qual no ens consta que l’ajuntament hagués tingut cap relació amb anterioritat. El motiu d’aquest canvi de redactor del preceptiu informe tècnic per a l’ajuntament? Joan Viladrich i Ros és el tècnic que ha redactat el projecte per a l’empresa promotora. En la justificació del projecte presentat per Proimtorà SL, Viladrich afirma que “L’objectiu principal d’aquest Pla Parcial és dotar d’una manera immediata el municipi de Torà de terrenys industrials” i en justifica la viabilitat econòmica degut a “la forta demanda” de sòl industrial!
15. Incompatibilitats? Però la vinculació del tècnic que l’Ajuntament havia nomenat per a assessorar-los en matèria urbanística per a desenvolupar el nou polígon industrial (J.Viladrich) amb Proimtorà SL (l’empresa que durant el temps que aquest nou polígon ha estat paralitzat ha adquirit la propietat d’una de les poques zones previstes per a ús industrial pendents de desenvolupar i que per tant, és la principal beneficiada d’aquesta paralització) no es limita a haver redactat un projecte per aquesta empresa mentre feia les tasques d’assessorament a l’equip de govern municipal, activitats que realitzades simultàniament caldria veure si estan o no afectades per algun tipus d’incompatibilitats.
16. Una relació més estreta: La relació entre Joan Viladrich i Proimtorà SL va més enllà de l’encàrrec d’una empresa de Torà al tècnic que assessora l’ajuntament de Torà per a que redacti un Pla parcial a Torà. Si anem al registre mercantil veurem que els càrrecs de Proimtorà SL (Projectes Immobiliaris Torà SL), són Joan Palou Ribalta, com a administrador, i Juan Viladrich Ros, com a apoderat des de l’inici d’activitat de l’empresa, escripturada davant del notari de Solsona el 17 de març de 2000. Durant tot aquest temps Viladrich a actuat com assessor de l’Ajuntament de Torà (que ens consti només amb el nomenament explícit com l’esmentat al punt 8) i Proimtorà SL ha estat el principal promotor d’habitatges unifamiliars del municipi. Ara, a més a més, en el període en que Viladrich ha actuat com a assessor de l'ajuntament per a desenvolupar el polígon industrial del Camí de Palouet, l'empresa on fa d'apoderat ha esdevingut propietària d'un dels escassos terrenys industrials existents al municipi i la principal beneficiària de la paralització i/o l'alentiment d'aquest projecte de polígon industrial del Camí de Palouet.
Resumint: Fins que no es desenvolupi el polígon del Camí de Palouet la pràctica totalitat de sòl per a ús industrial està en mans de Proimtorà SL; en conseqüència, com més trigui a desenvolupar-se el projecte en el que Viladrich assessora l'Ajuntament (el nou polígon) més possibilitats de negoci per a l'empresa on fa d'apoderat.
P.S. Ple "ordinari" de 31 d'octubre de 2006. Com a portaveu de la CUP he exposat totes aquestes possibles irregularitats proposant que l'aprovació del projecte del PP2 s'ajornés i que, mentrestant, s'encarregués un informe jurídic que aclaris possibles incompatibilitats i/o altres possibles irregularitats. Els InTo ha donat suport a la nostra proposta. Per la seva banda el regidor Garrabou i el grup de CiU han decidit votar-hi a favor i encarregar l'informe jurídic a posteriori. La pregunta que ha quedat per respondre: en el supòsit de que en l'expedient del PP2 hi hagués irregularitats, tal com creiem nosaltres, i l'informe jurídic les recollís, com caldria resoldre el tema, tenint en compte que, tot i els dubtes, el projecte ja s'ha aprovat?
dissabte, d’octubre 07, 2006
divendres, de setembre 08, 2006
divendres, de juliol 07, 2006
Moció per a la recuperació del Pou de Gel de Torà.
Moció aprovada per l'Ajuntament de Torà, en sessió plenària ordinària el 7 de juliol de 2006, amb 3 vots a favor (2 de CUP i 1 d'InTo), 1 en contra (Garrabou) i 3 abstencions (Ciu). Faltaven al Ple un regidor de CiU i un d'Into.
Moció per a la recuperació del Pou de Gel de Torà.
Atès que a la Plaça de la Creu de Torà hi ha localitzat un pou de gel datat al segle XVII, en un estat de conservació bo i un interès arquitectònic alt, segons les dades publicades al volum corresponent a Torà de l’”Inventari del Patrimoni Arqueològic Arquitectònic i Artístic”.
Atès que, els darrers anys, en diverses poblacions s’han recuperat, rehabilitat i fet visitables els respectius pous de gel, que han esdevingut espais d’interès turístic (especialment en aquells casos en que els pous de gel es troben a l’interior de la població)
Atès que l’únic accés al pou és un corredor o galeria que surt del celler d’una casa situada a la Plaça de la Creu.
Atès que aquesta construcció està situada sota un espai de titularitat pública.
Atès que aquest pou de gel no està inscrit al Registre de la Propietat amb la casa per on té l’accés i que, per tant, a l’estar situat sota domini públic, cal entendre que és de propietat pública.
Atès que considerem important la recuperació d’aquesta construcció, tant per la seva condició de patrimoni històric de la nostra Vila com pel seu possible ús turístic.
Proposem que aquest Ajuntament acordi:
Encarregar (al tècnic o tècnica que des de la Regidoria de Cultura, des d’Alcaldia, des de la junta de Govern Local o des del Ple de l’Ajuntament es consideri més adient) un projecte tècnic per a la construcció d’un accés directe des de l’exterior (Plaça de la Creu) al passadís d’accés actual, de manera es que pugui accedir al Pou de Gel sense entrar en cap propietat privada.
Portar a un proper ple, en un termini màxim de tres mesos, l’esmentat projecte per a la seva aprovació inicial i posterior exposició pública.
Un cop el projecte de construcció d’un accés al Pou de Gel des de la Plaça de la Creu tingui l’aprovació definitiva, redactar un projecte més complet de rehabilitació per a aprofitament turístic d’aquesta obra de l’arquitectura civil de la nostra Vila.
Atès que a la Plaça de la Creu de Torà hi ha localitzat un pou de gel datat al segle XVII, en un estat de conservació bo i un interès arquitectònic alt, segons les dades publicades al volum corresponent a Torà de l’”Inventari del Patrimoni Arqueològic Arquitectònic i Artístic”.
Atès que, els darrers anys, en diverses poblacions s’han recuperat, rehabilitat i fet visitables els respectius pous de gel, que han esdevingut espais d’interès turístic (especialment en aquells casos en que els pous de gel es troben a l’interior de la població)
Atès que l’únic accés al pou és un corredor o galeria que surt del celler d’una casa situada a la Plaça de la Creu.
Atès que aquesta construcció està situada sota un espai de titularitat pública.
Atès que aquest pou de gel no està inscrit al Registre de la Propietat amb la casa per on té l’accés i que, per tant, a l’estar situat sota domini públic, cal entendre que és de propietat pública.
Atès que considerem important la recuperació d’aquesta construcció, tant per la seva condició de patrimoni històric de la nostra Vila com pel seu possible ús turístic.
Proposem que aquest Ajuntament acordi:
Encarregar (al tècnic o tècnica que des de la Regidoria de Cultura, des d’Alcaldia, des de la junta de Govern Local o des del Ple de l’Ajuntament es consideri més adient) un projecte tècnic per a la construcció d’un accés directe des de l’exterior (Plaça de la Creu) al passadís d’accés actual, de manera es que pugui accedir al Pou de Gel sense entrar en cap propietat privada.
Portar a un proper ple, en un termini màxim de tres mesos, l’esmentat projecte per a la seva aprovació inicial i posterior exposició pública.
Un cop el projecte de construcció d’un accés al Pou de Gel des de la Plaça de la Creu tingui l’aprovació definitiva, redactar un projecte més complet de rehabilitació per a aprofitament turístic d’aquesta obra de l’arquitectura civil de la nostra Vila.
dimarts, de juny 27, 2006
Davant d'una hipotètica requalificació del PP1, subsector B
Document entrat al Registre municipal i entregat en mà a l'Alcaldessa i als regidors de tots els grups municipals el dia 23 de juny de 2006:
"Posicionament del Grup Municipal de la CUP davant d’una hipotètica proposta de canvi de qualificació i/o d’usos de terrenys inclosos en el PP1, subsector B.
(Donar-ne còpia a la totalitat de membres de l’Ajuntament de Torà).
En relació a la possibilitat de requalificar part dels terrenys inclosos en el subsector b del PP1 de Torà, plantejada per escrit per primer cop (almenys que en tinguem constància) pel senyor Jaume Garrabou i la senyora Margarita Hernández en les seves al·legacions contra l’aprovació inicial de la modificació puntual del planejament del 15 d’octubre de 2004, des del nostre grup municipal volem manifestar el següent:
En tot moment hem defensat la desestimació d’aquestes al·legacions en els termes en que finalment (en la sessió plenària de 30 de maig de 2006) van desestimar-se, a proposta del nostre grup i del dels Independents per Torà: en base a la no relació entre la zona del PP1 amb la zona del nou polígon industrial (Camí de Palouet).
Consideràvem (i considerem) totalment deshonest aprofitar la condició de regidor per a bloquejar un projecte aprovat per amplíssima majoria i utilitzar aquesta paralització com a moneda de canvi per a forçar la requalificació o el canvi d’usos d’uns terrenys propietat d’aquest regidor.
S’ha manifestat que el regidor en qüestió té els mateixos drets que qualsevol altre veí o veïna del municipi. Hi estem totalment d’acord; té els mateixos drets: no en té ni un menys però tampoc ni un més.
Entre aquests drets hi ha el de plantejar modificacions de tipus urbanístic en funció dels seus legítims drets com a ciutadà del municipi.
L’Ajuntament té l’obligació d’estudiar i valorar si aquestes propostes de modificació, com les plantejades per qualsevol altre veí o veïna, són positives pel conjunt del planejament urbanístic del municipi (o en aquest cas de la vila de Torà).
És per això que entenem que, un cop desestimades les al·legacions i aprovada provisionalment la modificació puntual del planejament a la zona del Pla de Torà es pot estudiar qualsevol proposta de modificació que faci referència al PP1.
Entenem que davant qualsevol hipotètica proposta de requalificació dels terrenys propietat del senyor Jaume Garrabou, al subsector b del PP1, per a passar-los a la qualificació de sòl rústic, s’hauria de partir de les següents condicions, per tal de tenir el vist-i-plau de l’Ajuntament:
El senyor Jaume Garrabou hauria d’acceptar cedir voluntàriament a l’Ajuntament, per a vials, zona verda i/o els usos que a l’Ajuntament considerés més oportuns per a l’ordenament de la zona, la superfície equivalent a la cessió que obligatòriament hauria de fer en cas de que es desenvolupés el pla parcial tal i com està previst actualment. Això és una superfície al voltant dels 2650 m2.
El senyor Garrabou i la senyora Hernández haurien de donar garanties de no seguir, per la via contenciosa, la seva oposició al desenvolupament del Polígon industrial del Camí de Palouet.
La requalificació només afectaria als terrenys del senyor Garrabou. En cas contrari, si la requalificació (o alguna modificació del planejament com a conseqüència d’aquesta modificació) afectés a més persones hauria de tenir els vist-i-plau de la resta d’afectats i afectades. Així si en la proposta de requalificació s’hi inclogués la resta de terrenys inclosos en el subsector b del PP1 s’hauria de fer a petició del propietari d’aquests (Jaume Pla). De la mateixa manera, si un hipotètic canvi de qualificació i usos de terrenys inclosos en el subsector b del PP1 provoqués algun tipus de modificació del planejament del subsector a del PP1 o de la resta de zona industrial d’aquell polígon (com per exemple la modificació del traçat d’algun carrer) també caldria el vist-i-plau dels afectats.
La persona o persones interessades haurien de presentar un avantprojecte amb la proposta de modificació a l’Ajuntament.
Aquesta proposta de modificació s’hauria d’estudiar i debatre per part de tots els regidors (o d’una comissió d’urbanisme oficiosa formada per, almenys, un membre de cada grup municipal). Cal buscar el màxim consens entre els diferents grups municipals per a, més enllà d’aconseguir la majoria absoluta preceptiva, evitar posteriors recursos i al·legacions, si més no de part de membres del propi Ajuntament."
(Donar-ne còpia a la totalitat de membres de l’Ajuntament de Torà).
En relació a la possibilitat de requalificar part dels terrenys inclosos en el subsector b del PP1 de Torà, plantejada per escrit per primer cop (almenys que en tinguem constància) pel senyor Jaume Garrabou i la senyora Margarita Hernández en les seves al·legacions contra l’aprovació inicial de la modificació puntual del planejament del 15 d’octubre de 2004, des del nostre grup municipal volem manifestar el següent:
En tot moment hem defensat la desestimació d’aquestes al·legacions en els termes en que finalment (en la sessió plenària de 30 de maig de 2006) van desestimar-se, a proposta del nostre grup i del dels Independents per Torà: en base a la no relació entre la zona del PP1 amb la zona del nou polígon industrial (Camí de Palouet).
Consideràvem (i considerem) totalment deshonest aprofitar la condició de regidor per a bloquejar un projecte aprovat per amplíssima majoria i utilitzar aquesta paralització com a moneda de canvi per a forçar la requalificació o el canvi d’usos d’uns terrenys propietat d’aquest regidor.
S’ha manifestat que el regidor en qüestió té els mateixos drets que qualsevol altre veí o veïna del municipi. Hi estem totalment d’acord; té els mateixos drets: no en té ni un menys però tampoc ni un més.
Entre aquests drets hi ha el de plantejar modificacions de tipus urbanístic en funció dels seus legítims drets com a ciutadà del municipi.
L’Ajuntament té l’obligació d’estudiar i valorar si aquestes propostes de modificació, com les plantejades per qualsevol altre veí o veïna, són positives pel conjunt del planejament urbanístic del municipi (o en aquest cas de la vila de Torà).
És per això que entenem que, un cop desestimades les al·legacions i aprovada provisionalment la modificació puntual del planejament a la zona del Pla de Torà es pot estudiar qualsevol proposta de modificació que faci referència al PP1.
Entenem que davant qualsevol hipotètica proposta de requalificació dels terrenys propietat del senyor Jaume Garrabou, al subsector b del PP1, per a passar-los a la qualificació de sòl rústic, s’hauria de partir de les següents condicions, per tal de tenir el vist-i-plau de l’Ajuntament:
El senyor Jaume Garrabou hauria d’acceptar cedir voluntàriament a l’Ajuntament, per a vials, zona verda i/o els usos que a l’Ajuntament considerés més oportuns per a l’ordenament de la zona, la superfície equivalent a la cessió que obligatòriament hauria de fer en cas de que es desenvolupés el pla parcial tal i com està previst actualment. Això és una superfície al voltant dels 2650 m2.
El senyor Garrabou i la senyora Hernández haurien de donar garanties de no seguir, per la via contenciosa, la seva oposició al desenvolupament del Polígon industrial del Camí de Palouet.
La requalificació només afectaria als terrenys del senyor Garrabou. En cas contrari, si la requalificació (o alguna modificació del planejament com a conseqüència d’aquesta modificació) afectés a més persones hauria de tenir els vist-i-plau de la resta d’afectats i afectades. Així si en la proposta de requalificació s’hi inclogués la resta de terrenys inclosos en el subsector b del PP1 s’hauria de fer a petició del propietari d’aquests (Jaume Pla). De la mateixa manera, si un hipotètic canvi de qualificació i usos de terrenys inclosos en el subsector b del PP1 provoqués algun tipus de modificació del planejament del subsector a del PP1 o de la resta de zona industrial d’aquell polígon (com per exemple la modificació del traçat d’algun carrer) també caldria el vist-i-plau dels afectats.
La persona o persones interessades haurien de presentar un avantprojecte amb la proposta de modificació a l’Ajuntament.
Aquesta proposta de modificació s’hauria d’estudiar i debatre per part de tots els regidors (o d’una comissió d’urbanisme oficiosa formada per, almenys, un membre de cada grup municipal). Cal buscar el màxim consens entre els diferents grups municipals per a, més enllà d’aconseguir la majoria absoluta preceptiva, evitar posteriors recursos i al·legacions, si més no de part de membres del propi Ajuntament."
diumenge, de juny 11, 2006
Bombers de Segona (Conrad Llauradó)
Sóc un aspirant a bomber voluntari del parc de Pinós. Des del 31 de gener de 2002 els meus companys i jo hem anat superant tots els requisits establerts per l’article 6.2 del Decret 68/2000,de 8 de febrer. Després de fer i aprovar el curs d’atenció sanitària immediata nivell II de 56 hores de durada (fetes els diumenges); després de fer el curs de formació bàsica per a Bombers voluntaris de 175 hores de durada (fetes en dissabtes i diumenges); després de moltes hores de guàrdia fetes al nostre parc i en parcs professionals, després d’intervenir en diferents sinistres (al Solsonès, a la Segarra, al Bages, a l’Anoia...). Després de tot això, ara resulta que som exclosos per no haver-nos assabentat a temps que al DOGC havia sortit publicat el decret “INT/643/2006, de 14 de març, de convocatòria del procés selectiu per a l'ingrés a la secció activa del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya (núm. de registre de convocatòria bv1/06)”.
A la pàgina d'Interior on normalment surten tots els concursos de bombers, esquadres forestals, etc... no va sortir la informació del concurs dels voluntaris (quan normalment a www.gencat.cat surten publicades totes les convocatòries d’aquest tipus). No vam gaudir del termini de 20 dies naturals perquè ningú ens va fer saber res fins passat el termini. I no vam ser els únics de quedar fora: molts altres parcs també van presentar la documentació fora de termini, fet que demostra que no va ser una badada nostra sinó que podem parlar d’error a l’hora de donar difusió a la convocatòria. Davant de la situació en que ens trobàvem, vam presentar recurs i igualment hem quedat exclosos, amb la sorpresa que molts dels altres que es trobaven com nosaltres han estat acceptats!
Ara aquest estiu, quan el sol apreti i els boscos cremin, sí que ens voldran per a anar a apagar focs o per a fer actuacions en accidents, perquè el foc i les víctimes no hi entenen de burocràcia.
Conrad Llauradó
A la pàgina d'Interior on normalment surten tots els concursos de bombers, esquadres forestals, etc... no va sortir la informació del concurs dels voluntaris (quan normalment a www.gencat.cat surten publicades totes les convocatòries d’aquest tipus). No vam gaudir del termini de 20 dies naturals perquè ningú ens va fer saber res fins passat el termini. I no vam ser els únics de quedar fora: molts altres parcs també van presentar la documentació fora de termini, fet que demostra que no va ser una badada nostra sinó que podem parlar d’error a l’hora de donar difusió a la convocatòria. Davant de la situació en que ens trobàvem, vam presentar recurs i igualment hem quedat exclosos, amb la sorpresa que molts dels altres que es trobaven com nosaltres han estat acceptats!
Ara aquest estiu, quan el sol apreti i els boscos cremin, sí que ens voldran per a anar a apagar focs o per a fer actuacions en accidents, perquè el foc i les víctimes no hi entenen de burocràcia.
Conrad Llauradó
Institucions que han aprovat mocions de suport als joves de Torà.
Totes les mocions aprovades no són iguals: les aprovades primer, fins a mitjan novembre, demanaven la reobertura de la querella per tortures, que havia estat arxivada; les aprovades més recentment, un cop reoberta la querella, demanen la investigació dels fets fins les últimes conseqüències
Institució MUNICIPI (comarca administrativa)
Ajuntament de CALONGE DE SEGARRA (Anoia)
Ajuntament de TORÀ (Segarra)
Consell Comarcal de la SEGARRA
Ajuntament de CALAF (Anoia)
Ajuntament de LA MOLSOSA (Solsonès)
Ajuntament de VALLS (Alt Camp)
Ajuntament d'ARENYS DE MUNT (Maresme)
Ajuntament d'AGRAMUNT (Urgell)
Ajuntament d’ELS PRATS DE REI (Anoia)
Ajuntament de CERVERA (Segarra)
Ajuntament de CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS (Anoia)
Ajuntament de VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès)
.
Ajuntament de MOLINS DE REI (Baix Llobregat)
Ajuntament d’IVORRA (Segarra)
Ajuntament de SOLSONA (Solsonès)
Ajuntament de TEIÀ (Maresme)
Ajuntament de SANT RAMON (Segarra)
Ajuntament d’ALELLA (Maresme)
Ajuntament de SANAÜJA (Segarra)
Ajuntament de LLOBERA (Solsonès)
Ajuntament de SALLENT (Bages)
Ajuntament de MANRESA (Bages)
Ajuntament de COPONS (Anoia)
Ajuntament de CALDES DE MONTBUI (Vallès Oriental)
Ajuntament de TÀRREGA (Urgell)
Ajuntament de SANT JOAN DE VILATORRADA (Bages)
diumenge, de maig 21, 2006
Sol·licitud de Ple extraordinari
Sol·licitud de Ple extraordinari.
Els sotasignats, regidors de l’Ajuntament de Torà pels Grups Municipals d’Independents per Torà (InTo) i de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) els quals representem la quarta part del nombre legal de membres d’aquesta corporació, a l’empara del que estableix l’article 98. a) del TRLMRLC, presentem sol·licitud de celebració de ple extraordinari.
Es fa constar que cap dels regidors sotasignats hem sol·licitat més de tres celebracions plenàries extraordinàries dins d’aquest any, als efectes legals establerts en l’article citat
També manifestem la nostra voluntat de no autoritzar que dins de l’ordre del dia s’hi incloguin més assumptes dels que s’han sol·licitat.
Motivació de la sol·licitud:
Els sotasignats, regidors de l’Ajuntament de Torà pels Grups Municipals d’Independents per Torà (InTo) i de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) els quals representem la quarta part del nombre legal de membres d’aquesta corporació, a l’empara del que estableix l’article 98. a) del TRLMRLC, presentem sol·licitud de celebració de ple extraordinari.
Es fa constar que cap dels regidors sotasignats hem sol·licitat més de tres celebracions plenàries extraordinàries dins d’aquest any, als efectes legals establerts en l’article citat
També manifestem la nostra voluntat de no autoritzar que dins de l’ordre del dia s’hi incloguin més assumptes dels que s’han sol·licitat.
Motivació de la sol·licitud:
Atès que, segons l’article 52.2 del TRLMRLC, “corresponen al ple les atribucions següents: a) Controlar i fiscalitzar els òrgans de govern”.
Atès que el 15 d’octubre de 2004 aquest Ajuntament va aprovar inicialment, en sessió plenària, la modificació puntual del planejament de Torà, en la zona Pla de Torà – Polígon Industrial, amb el vot favorable de tots els grups polítics municipals.
Atès que el 29 de novembre de 2004, durant el període d’exposició pública, el senyor Jaume Garrabou i Viles i la senyora Margarita Hernández i Sánchez van presentar al·legacions en contra d’aquesta aprovació inicial de modificació puntual del planejament.
I atès que Gairebé un any i mig després aquestes al·legacions estan pendents de resoldre.
I atès que els regidors sotasignats, i la totalitat dels respectius grups municipals dels que formem part, considerem prioritari per a la nostra vila el desenvolupament de l’esmentat Polígon Industrial.
Sol·licitem la convocatòria de Ple Extraordinari, per al debat i posterior aprovació, si s’escau, del punt inclòs en l’ordre del dia adjunt, d’acord amb el que preveu l’anteriorment esmentat article 98. a) del TRLMRLC: “el ple té sessió extraordinària quan el president ho decideix o quan ho demana la quarta part, almenys, del nombre legal de membres de la corporació, sense que cap regidor pugui sol·licitar més de tres anualment. En aquest últim cas, la celebració d'aquest ple no es pot endarrerir més enllà de quinze dies hàbils des que ha estat sol·licitada, i no es pot incorporar l'assumpte a l'ordre del dia d'un ple ordinari o d'un altre extraordinari amb més assumptes si els sol·licitants de la convocatòria no ho autoritzen expressament.”
Ordre del dia:
1er punt (i únic) – Proposta de resolució de les al·legacions presentades contra la modificació puntual del planejament de Torà, en la zona Pla de Torà – Polígon Industrial,
Signat:
Magí Coscollola i Andreu
(Regidor d’InTo)
Pere Feixes i Civila
(Regidor de la CUP)
Josep Antoni Vilalta i Coletes
(Regidor de la CUP)
Proposta de resolució de les al·legacions
Proposta de resolució de les al·legacions presentades contra l’aprovació inicial de la modificació puntual del planejament de Torà, en la zona Pla de Torà – Polígon Industrial.
El 15 d’octubre de 2004 aquest Ajuntament va aprovar inicialment, en sessió plenària, la modificació puntual del planejament de Torà, en la zona Pla de Torà – Polígon Industrial, amb el vot favorable de tots els grups polítics municipals.
El 29 de novembre de 2004, durant el període d’exposició pública, el senyor Jaume Garrabou i Viles i la senyora Margarita Hernández i Sánchez van presentar al·legacions en contra d’aquesta aprovació inicial de modificació puntual del planejament. Gairebé un any i mig després aquestes al·legacions estan pendents de resoldre.
El juliol de 2005 el senyor Josep Lluís Rodríguez i Ros, advocat d’aquest Ajuntament, va emetre un Informe Proposta de resolució envers aquestes al·legacions en el que s’exposa que caldria:
Desestimar l’al·legació primera (manca d’ executivitat de les NN.SS. de planejament).
Desestimar l’al·legació segona (considerar la modificació puntual de les normes de planejament com una revisió i actualització del Planejament general del municipi de Torà).
Desestimar l’al·legació sisena (obligació d’abstenir-se del regidor, aleshores alcalde, senyor Magí Coscollola i Andreu)
Estimar parcialment les al·legacions segona, quarta, cinquena, setena i vuitena, en relació al canvi de classificació del sector PP-1, Subsector B, en els termes que consten en l’Informe Proposta dels Serveis Tècnics Municipals.
Per aquests motius el senyor Rodríguez proposa al Ple de la Corporació:
Primer.- Aprovar provisionalment la modificació puntual de les NNSS de planejament per a la delimitació d’un nou sector de sòl urbanitzable d’ús industrial al Pla de Torà, tot estimant parcialment les al·legacions presentades pel Sr. Jaume Garrabou i Viles i Sra. Margarita Hernández Sánchez, en els termes que consten en la proposta dels Serveis Tècnics Municipals.
Segon.- Atès que la modificació del document tècnic que deriva d’aquest acord d’aprovació provisional suposa un canvi de classificació dels terrenys del sector del PP1 (subsector B), caldrà notificar aquest acord als propietaris afectats als efectes que si al seu dret convé puguin presentar al·legacions en el termini d’un mes des de la notificació.
L’esmentat Informe Proposta de Resolució dels serveis tècnics municipals, redactat pel senyor Joan Viladrich i Ros, arquitecte, el 13 de juliol de 2005, considera que en les al·legacions segona, tercera, quarta, cinquena, setena i vuitena en relació al canvi de classificació del Subsector B del PP-1, s’ha de tenir en compte l’expressat pels al·legants:
“la manca de justificació de la proposta en relació a la preexistència de sòl qualificat d’industrial...”
“la no idoneïtat del terreny que es requalifica en relació a l’afecció que suposa a la seva propietat”
“les limitacions derivades de l’existència de cursos fluvials”
I, tenint en compte aquestes al·legacions i que, segons el mateix informe, “l’equip de govern vol traslladar el sòl industrial a l’altra banda de la carretera”, el tècnic proposa al Ple de la Corporació Municipal:
a) Al variar els límits de la proposta de sòl urbanitzable en funció del mapa de l’ACA i de l’informe previ d’urbanisme, quedarà resolta l’al·legació cinquena i possiblement la tercera, quarta, setena i vuitena.
b) Estimar parcialment aquestes al·legacions en el sentit de que ara és el moment per ho anunciat abans d’incloure l’habitatge conjuntament en un terreny mínim a l’entorn del sòl urbà residencial tipologia Z i esmenar l’error que va suposar a l’aprovació de les NNSS de l’any 1985 d’incloure aquest habitatge en sòl apte per a ser urbanitzat tipus Industrial i desqualificar com a SAU la resta del subsector B del PP1 industrial que passarà a sòl no urbanitzable, quedant la zonificació d’aquest indret tal com es grafia en els plànols adjunts.
c) Aquest canvi de classificació dels terrenys del subsector B del PP1 caldrà notificació als propietaris afectats d’acord amb la Llei.
d) Cal advertir que el termini d’execució del respectiu PP tipus industrial dintre de sòl urbanitzable que aquesta modificació de normes qualifica, tindrà un termini d’execució de 2 anys a comptar des de l’aprovació definitiva d’aquesta modificació puntual, transcorregut aquest termini, l’Ajuntament pot desqualificar aquests terrenys o canviar el sistema d’execució.
En resum, l’informe proposta de resolució presentat per l’advocat senyor Rodríguez:
· Desestima les al·legacions de caire més estrictament jurídic presentades pel senyor Garrabou i per la senyora Hernández (manca d’executivitat de les Normes, consideració de revisió i actualització general del planejament, deure d’abstenció).
· Estima parcialment les al·legacions de tipus més tècnic d’acord amb l’informe tècnic presentat pel senyor Viladrich, avalant que aquest informe i les propostes que se’n deriven s’ajusten a dret.
· En cap cas l’informe jurídic del senyor Rodríguez nega, ni tant sols qüestiona, que l’acord de Ple de 15 d’octubre de 2004, pel qual s’aprovava inicialment la modificació puntual del planejament de Torà, en la zona Pla de Torà – Polígon Industrial, s’ajusti a dret.
· Les al·legacions parcialment acceptades, i que fan referència al canvi de classificació dels terrenys inclosos el subsector B del PP1 podrien desestimar-se en base a l’argument pel qual es desestima parcialment l’al·legació segona, en l’aspecte referent a l’abast territorial de la modificació del planejament: l’informe jurídic del senyor Rodríguez no considera que la modificació proposada sigui causa de revisió del planejament; en conseqüència, si la modificació puntual del planejament, aprovada en el ple de 15 d’octubre de 2004, no es considera una revisió general d’aquest planejament es dedueix que la zona inclosa en el PP1 (subsector B) no estava inclosa dins la modificació puntual de planejament sotmesa a exposició pública mitjançant l’edicte publicat al Butlletí Oficial de la Província de 30 d’octubre de 2004. Durant el termini legalment establert per a la presentació d’al·legacions a la modificació puntual de les NNSS només és vigent per a les al·legacions referents a la modificació puntual aprovada inicialment; les al·legacions que fan referència a altres modificacions del que els al·legants consideren “la desfasada, absurda i dolenta organització del planejament urbanístic de Torà” s’havien d’haver presentat, en tot cas, en el moment de l’aprovació inicial de les NNSS (l’any 1985) o del Pla Parcial del PP-1 subsector A i avanç del subsector B (l’any 1989).
Pel que fa a l’Informe Tècnic emès pel senyor Viladrich cal destacar-ne alguns aspectes:
La voluntat de l’equip de govern de traslladar el sòl industrial a l’altra banda de la carretera no és una decisió tècnica sinó política.
Les variacions de límits de la proposta de sòl urbanitzable en funció del mapa de l’ACA i de l’informe previ d’urbanisme s’han prendre en consideració independentment de les al·legacions presentades. Les modificacions que calgui fer d’acord amb els requeriments fets per l’ACA, Urbanisme o qualsevol altre organisme competent són d’obligat compliment, per tal d’obtenir els seus respectius i preceptius informes favorables, relatius a la modificació puntual plantejada.
La requalificació dels terrenys inclosos el PP1 subsector B proposada per l’arquitecte senyor Viladrich no té cap relació amb cap dels possibles inconvenients tècnics que poguessin sorgir en la zona afectada per la modificació puntual del planejament de Torà (zona Pla de Torà – Polígon industrial del Camí de Palouet). Els suposats inconvenients de tipus tècnic en relació a la ubicació d’un polígon industrial a la zona del camí de Palouet, esmentats en les al·legacions formulades pel senyor Garrabou i la senyora Hernández (inundabilitat i limitacions derivades de l’existència de cursos fluvials, impediments orogràfics, subministraments energètics, accessos, etc) no experimenten cap variació en funció de quina sigui la qualificació d’una zona (el PP1, subsector B) situada en una altra banda de la zona urbana de Torà.
Per tot l’exposat i atenent a que en reiterades ocasions tots els grups polítics municipals han manifestat la voluntat d’impulsar de manera prioritària aquest projecte i d’agilitzar els tràmits corresponents.
Proposem que el Ple acordi:
Resoldre les al·legacions presentades pel senyor Jaume Garrabou i Viles i per la senyora Margarita Hernández i Sánchez en els següents termes:
Pels al·legants s’addueix la manca d’executivitat de les NN.SS. de planejament de Torà per quant aquestes no haurien estat publicades. Al respecte, s’ha de dir que, contràriament al que s’afirma, consta en l’expedient tramitat a l’efecte, la inserció al DOGC / BOP del corresponent edicte de l’acord de la CTU de Lleida d’aprovació definitiva de les NN.SS. de planejament.
En qualsevol cas, i pel que fa a la publicació del text íntegre de les ordenances contingudes en el planejament aprovat amb anterioritat de la promulgació de la Llei 2 / 2002, de 14 de març, cal estar a allò que disposa la Disposició Transitòria Quarta, apartat 1, de la Llei 10 / 2004, de 24 de desembre, per la qual cosa cal desestimar l’al·legació PRIMERA.
Igualment pels al·legants s’addueix que atès l’abast territorial de la modificació que es proposa, l’expedient constitueix una revisió de les NN.SS., extrem que ha quedat desmentit per l’informe inicial favorable d’Urbanisme, que entre altres consideracions ha acceptat tramitar la modificació proposada com a modificació puntual de les NN.SS.
A més, els tècnics dels Serveis Territorials d’Urbanisme de Lleida han assessorat i tutelat el tècnic redactor d’aquest projecte, des del primer moment, i van ser ells que van establir que la figura de planejament urbanístic aplicable, en aquest cas, era una modificació puntual del planejament.
En conseqüència, cal desestimar l’al·legació SEGONA.
Efectivament, l’Ajuntament de Torà té constància, des de desembre de 2002, d’una petició ferma de sòl industrial per tal d’ubicar-hi l’ampliació d’una empresa local, que compta també amb un acord de compra-venda dels terrenys. Aquesta demanda de sòl és de 10.000 m2 edificables nets amb possibilitat d’ampliació en el mateix polígon, la qual cosa fa necessaris un mínim de 20.000 m2 amb contigüitat, tenint en compte les cessions de sòl obligatòries.
Aquesta necessitat de sòl industrial no té cabuda en els 15.320 m2 del PP-2, ni en els 10.000 m2 del PP-1 subsector B, ni en la resta de petits romanents encara existents d’aquest tipus de sòl, i més tenint en compte que no es poden agrupar ja que no presenten contigüitat.
A més d’aquesta, l’Ajuntament de Torà ha rebut altres peticions de sòl industrial que justifiquen la necessitat de la modificació puntual plantejada.
Per aquests motius, s’escau desestimar l’al·legació TERCERA i a la vegada es reforça la desestimació de la SEGONA.
Els al·legants consideren una “afectació” per a la seva activitat agrícola-ramadera el fet de que amb aquesta modificació 15.000 m2 de sòl rústic (no urbanitzable) passin a ser sòl urbanitzable. No obstant, cal remarcar que degut a l’augment de valor que experimenta el sòl, motivat pel canvi de la seva qualificació de no urbanitzable a urbanitzable, poden adquirir –en qualsevol moment- mitjançant compra-venda o permuta, una quantitat de sòl rùstic molt superior a aquella, en un altre lloc, als efectes de continuar –i fins i tot augmentar- la seva activitat agrícola-ramadera.
Per altra banda, aquests terrenys rústics (parcel·la 174, polígon 2) no poden estar inclosos dins d’un pla de dejeccions ramaderes, ja que d’acord amb l’Ordenança municipal reguladora de l’emplaçament i de les mesures correctores a disposar en les activitats ramaderes del terme municipal de Torà, queda prohibit l’abocament de fems líquids o sòlids a menys de 300 metres del nucli de Torà, distància que incompleixen clarament la totalitat dels terrenys que integren dita parcel·la.
Per tant, aquests fets desestimen les al·legacions QUARTA i SETENA.
Pel que fa a la inundabilitat i a l’afectació del domini públic hidràulic cal estar al que diu l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua que consta a l’expedient. El Departament de Medi Ambient avaluarà també el corresponent estudi d’impacte ambiental.
La zona objecte de la modificació puntual disposa ja actualment de subministrament elèctric (25kV), aigua potable i accessos des de la carretera C1412.
Per tant, s’escau refusar l’al·legació CINQUENA.
S’al·lega igualment que l’acord d’aprovació inicial no seria vàlid per quant hauria estat adoptat amb el vot favorable del aleshores Alcalde qui ostentaria segon grau d’afinitat amb la propietària (àvia de la seva muller). No obstant, l’argument no pot tenir favorable acollida, atès que el Sr. Alcalde no ostenta parentiu per afinitat en segon grau sinó en tercer grau amb l’àvia de la seva muller, segons es detalla seguidament:
Marit – muller (1er grau d’afinitat); Marit – pares de la seva muller (2on grau d’afinitat); Marit – avis de la seva muller (3er grau d’afinitat).
En conseqüència, i de conformitat amb allò que estableix l’article 28.2, lletra b), de la Llei 30/1992, no concorria motiu d’abstenció en l’Alcalde respecte a l’aprovació inicial.
En qualsevol cas, cal considerar que atès el resultat de la votació (8 vots a favor, 1 abstenció), el sentit del vot del Sr. Alcalde no fou determinant per a l’acord d’aprovació inicial, per la qual cosa, el resultat hagués estat el mateix, fins i tot amb una eventual abstenció del Sr. Alcalde.
S’escau doncs refusar l’al·legació SISENA.
Les NN.SS. aprovades l’any 1985 i el Pla Parcial del PP-1 subsector A i l’avanç del subsector B aprovats l’any 1989, van ser sotmesos, abans de la seva aprovació definitiva, al tràmit d’informació pública, i no es va presentar cap al·legació al respecte. Per altra banda i degut a la distància que les separa, la zona del PP-1 no té cap relació amb la zona afectada per la modificació puntual, essent aquesta darrera la única que es va sotmetre a informació pública l’octubre de 2004.
Per tant, no procedeixen les al·legacions i referències al PP-1, subsector B, per la qual cosa s’ha de desestimar l’al·legació VUITENA.
Encarregar als serveis jurídics d’aquest Ajuntament un informe proposta de resolució d’acord amb la voluntat manifestada en el punt anterior, modificant-ne únicament i exclusiva aquells aspectes que no s’ajustin a dret.
Encarregar als serveis tècnics d’aquest ajuntament un informe proposta de resolució d’acord amb la voluntat manifestada en el punt 1.
dissabte, d’abril 01, 2006
diumenge, de juliol 06, 1997
Víctimes d'una comarca bicèfala
Carta públicada a la premsa de Lleida (als diaris Segre i La Mañana) amb motiu de l'aplicació de l'ESO, que va comportar que els i les alumnes de Torà haguessin de marxar a estudiar fora de la vila dos anys més joves: 
Carta publicada després de la visita a Torà del delegat territorial d'ensenyament (que qualificà la carta anterior d'"insultant"): 
Clica damunt les imatges per a veure-les més grans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)