dilluns, d’octubre 30, 2006

Els interessos particulars de l’assessor municipal d’urbanisme de Torà.

1. El personatge en qüestió: Joan Viladrich i Ros, arquitecte amb despatx a Solsona. Ha fet la majoria de projectes d’obra i ha assessorat l’ajuntament de Torà des de finals de la dècada dels 80 (excepte durant el període 2003-2005, en que el govern municipal va estar en mans d’Independents per Torà i CUP). No està en plantilla sinó que cobra pels serveis que duu a terme.

2. El sòl industrial de Torà: Les Normes Subsidiàries de Torà (1985) creen un petit polígon industrial (P.I. L’Aguda Sud) amb 2 zones adjuntes classificades com a SAU per a ús industrial (PP1 i PP2). El 1989 es desenvolupa la meitat del PP1 (PP1, subsector A) que s’afegeix al polígon l’Aguda Sud. Queden pendents de desenvolupar dues petites zones: el PP 2 i una part del PP1 (on hi ha una finca anomenada Cal Segués amb diverses edificacions, algunes d’elles construïdes il·legalment i que no s’ajusten al planejament, actualment propietat Jaume Garrabou, el regidor ex-independent que va propiciar la moció de censura que va tornar l’alcaldia a CiU). La major part de les empreses més grans de Torà, anteriors a l’aprovació de les NN.SS. es troben en “illes” declarades industrials enmig de zona urbana residencial.


3. Primers intents de crear més sòl industrial: Durant el període 1999-2003, el primer amb presència de la CUP al consistori, es planteja la necessitat de crear nou sòl industrial. Mentre que la CUP proposava allargar el polígon existent CiU pretén aprovar un gran polígon en una zona allunyada del polígon existent (la zona coneguda com a Pla de Torà o Camí de Palouet). Al final arribem a l’acord d’acceptar la ubicació proposada per CiU però amb una superfície molt inferior a la que proposaven inicialment (per sobre de les 20 ha). Aquest acord es produeix a finals de la legislatura i no s’arriba a aprovar durant aquest mandat.

4. Durant el govern independents per Torà + CUP (juny 2003-febrer 2005): Durant aquest període s’acorda tirar endavant el polígon en el lloc consensuat durant el mandat anterior i amb una superfície d’unes 10 ha. S’encarrega la redacció d’un projecte de modificació puntual del planejament urbanístic per a la creació d’aquest nou sòl industrial. Aquesta modificació s’aprova inicialment el 15 d’octubre de 2004, amb 8 vots favorables i una abstenció. Els 8 vots favorables corresponen als dos grups que formaven l’equip de govern (2 InTo i 2 CUP) i al de CiU (4 regidors, aleshores a l’oposició) i l’única abstenció, per imperatiu legal al tenir una parcel·la dins de la zona afectada, correspon a Jaume Garrabou, regidor que mesos abans havia abandonat el grup dels independents i que es va manifestar contrari al polígon al·legant que Torà ja disposa de prou sòl industrial.


5. Al·legacions de Garrabou: A finals de novembre el regidor Jaume Garrabou va presentar, a títol individual, al·legacions contra el projecte de Polígon Industrial del Camí de Palouet. En aquestes al·legacions sol·licitava que es deixés sense efecte l’acord adoptat i, a més a més, sense que tingués cap relació amb aquest polígon, aprofitava per demanar un canvi de qualificació de “la finca on des de temps immemorials estan ubicades les vivendes de la meva família”, (pretén que es requalifiquin una casa construïda il·legalment pel seu pare com a residencial Z4 i com a rústica unes granges avícoles en desús per a poder-les reobrir) situada en una altra zona del poble que, per tant, no estava afectada per l’exposició pública del projecte. Les al·legacions al planejament d’aquesta zona s’haurien d’haver fet, en tot cas, quan es va aprovar el PP1, l’any 89. Segons una de les al·legacions fetes per Jaume Garrabou (i per la seva esposa) a Torà hi ha sòl industrial suficient . En resum Garrabou tracta d’aprofitar que hi ha una opinió majoritària a favor de crear nou sòl industrial, relacionada amb la possible ampliació de l’empresa que on hi ha la meitat de llocs de treball industrial de la població, per a que li regularitzin totes les irregularitat urbanístiques de la seva finca; que la gent digui “doneu-li el que vol però que no posi més inconvenients a aquest projecte”.

6. Tornada de CiU al govern municipal: Un mes i mig més tard (abans de que tinguéssim temps de desestimar-li les al·legacions) el mateix regidor va presentar, conjuntament amb el grup de CiU, una moció de censura contra el govern format per InTo (el seu antic grup municipal) i la CUP. A partir del febrer, després de prosperar la moció i de tornar l’alcaldia a Mercè Valls (CiU), el projecte va quedar paralitzat. Més informació a les entrades
Presentada la moció de censura
i Perpetrada la moció de censura


7. Ple de 17 de juny de 2005, vist que aquestes al·legacions encara no s’havien resolt, la CUP va presentar una proposta d’acord en el sentit de desestimar-les per tal de desencallar el projecte. Com era previsible va produir-se un empat a 4 vots i aquesta proposta no va prosperar: el grup de CiU (que recordem que havia votat a favor del polígon quan era a l’oposició) va negar-se a desestimar les al·legacions presentades pel regidor que els havia retornat l’alcaldia.

8. Resolució d’alcaldia de 20 de juny de 2005: “En relació a l’expedient de modificació puntual del planejament, que aquest ajuntament va aprovar en sessió plenària de data 15 d’octubre de 2004... “ l’alcaldessa resol “ nomenar el senyor Joan Viladrich i Ros com a arquitecte per a dur a terme el corresponent assessorament tècnic en l’expedient de modificació puntual del planejament de Torà” . En la mateixa resolució es nomena al senyor Josep Lluís Rodríguez Ros con a advocat per a l’assessorament jurídic del mateix expedient de modificació puntual del planejament.


9. Ple de 16 de setembre de 2005. Tres mesos més tard, el 16 de setembre, CiU va presentar una proposta d’acord en el sentit d’estimar parcialment les al·legacions presentades, acceptant una requalificació de terrenys feta a mida de Garrabou –tot i afectar algun altre veí al qual no es va informar de res i que, en assabentar-se’n per l’autor d’aquest escrit, no va estar-hi d’acord: el subsector B del PP1 deixaria de ser industrial. Amb la requalificació, les granges avícoles en desús tornarien a estar en terreny rústic, part dels carrers aprovats en el pla parcial desapareixerien i els existents no tindrien continuïtat i es legalitzaria la casa situada just a la cantonada de carrer del Riu (la casa no només no hauria de recular per tal d’alinear els vials que l’afecten sinó que, segons es pot veure en el plànol de la proposta convergent, redactada pel tècnic Joan Viladrich, a sobre es regalaria a Garrabou part del carrer existent “des de temps immemorials” -en aquest cas sí- ja que es tracta de l’antic camí de Biosca). La proposta de CiU tampoc va prosperar al registrar-se un altre empat a quatre; afortunadament en els temes d’urbanisme es requereix que els acords de ple siguin per majoria absoluta. Tota aquesta informació molt més detallada pots trobar-la a
El "culebrón" del polígon industrial.

10. L’esmentat Informe Proposta de Resolució dels serveis tècnics municipals, redactat per Joan Viladrich i Ros, arquitecte, el 13 de juliol de 2005, (que tal com s’explica en el punt anterior no va poder-se aprovar) a més d’estimar parcialment les al·legacions de Garrabou per a tenir-lo content requalificant-li la seva finca, contenia una frase que en aquell moment no teníem prou informació per a interpretar correctament però que és decisiva: “l’equip de govern vol traslladar el sòl industrial a l’altra banda de la carretera”. L’”altra banda de la carretera” és el PP2.


11. Ple extraordinari del 30 de maig de 2006. Els grups d’InTo i CUP convoquen un ple extraordinari per tractar de resoldre aquest tema. Els dos grups redacten una proposta de desestimació de es al·legacions presentades pel regidor trànsfuga (pots llegir la
Proposta de resolució). Aquest cop CiU va votar desestimar totes i cadascuna de les al·legacions en el sentit proposat per la CUP. Ens consta que d’una banda CiU tenia pressions d’una empresa que vol ampliar instal·lacions i de l’altra que a menys d’un any per a les eleccions sap que el seu aliat Garrabou ja no facilitaria un nou canvi de govern i, a més, no els convé anar de bracet amb un aliat tan impresentable fins la vigília de les eleccions.

12. Ple de 23 de juny de 2006. Un cop desestimades les al·legacions en el ple anterior ja es pot aprovar la modificació provisional de la “modificació puntual del planejament....”. Així es fa i amb el mateix resultat: 8 vots a favor i l’abstenció per imperatiu legal del regidor afectat Garrabou. A partir d’aquí l’expedient passa a urbanisme. Fins just abans del ple l’alcaldessa tracta de pactar amb la CUP algun tipus d’acord que tot i haver desestimat les seves al·legacions pugui acontentar mínimament al Garrabou (més informació a
L'Alcaldessa perd els papers)


13. Del juny cap aquí: Teòricament tot ha seguit el seu curs i el projecte del polígon del Camí de Palouet segueix els seus passos a urbanisme d’acord amb la seva aprovació per quasi unanimitat en uns mesos en que l’activitat administrativa es ralentitza o, directament, s’atura. Però
a Torà n’hi ha que tenen pressa...

14. Junta de govern local de 3 d’agost: Ens assabentem pel BOP de 15 d’agost que la junta de govern ha aprovat inicialment el Pla parcial urbanístic industrial “Aguda Sud”. Es tracta del PP2 situat a l’”altre costat de la carretera” al que feia referència l’“Informe Proposta de Resolució dels serveis tècnics municipals, redactat pel senyor Joan Viladrich i Ros” (citat al punt 10 d’aquest document) Recordem que en aquest Informe l’assessor tècnic de l’ajuntament proposava treure l’ús industrial del subsector B del PP, estimant parcialment les al·legacions de Garrabou on s’afirma que a Torà ja hi ha suficient sòl industrial. El projecte de desenvolupament d’aquest Pla Parcial Urbanístic Industrial és promogut per una empresa privada, PROIMTORÀ S.L., propietari únic dels terrenys. Curiosament l’informe tècnic encarregat per alcaldia sobre aquest PP2 per a fer l’aprovació inicial del seu desenvolupament no és de Joan Viladrich (nomenat un any abans per resolució d’alcaldia com a assessor tècnic de l’ajuntament en aquesta matèria, rellegiu el punt 8) sinó que s’ha encarregat a un altre arquitecte (Joan Gangolells Freixas) amb el qual no ens consta que l’ajuntament hagués tingut cap relació amb anterioritat. El motiu d’aquest canvi de redactor del preceptiu informe tècnic per a l’ajuntament? Joan Viladrich i Ros és el tècnic que ha redactat el projecte per a l’empresa promotora. En la justificació del projecte presentat per Proimtorà SL,
Viladrich afirma que “L’objectiu principal d’aquest Pla Parcial és dotar d’una manera immediata el municipi de Torà de terrenys industrials” i en justifica la viabilitat econòmica degut a “la forta demanda” de sòl industrial!

15. Incompatibilitats? Però la vinculació del tècnic que l’Ajuntament havia nomenat per a assessorar-los en matèria urbanística per a desenvolupar el nou polígon industrial (J.Viladrich) amb Proimtorà SL (l’empresa que durant el temps que aquest nou polígon ha estat paralitzat ha adquirit la propietat d’una de les poques zones previstes per a ús industrial pendents de desenvolupar i que per tant, és la principal beneficiada d’aquesta paralització) no es limita a haver redactat un projecte per aquesta empresa mentre feia les tasques d’assessorament a l’equip de govern municipal, activitats que realitzades simultàniament caldria veure si estan o no afectades per algun tipus d’incompatibilitats.

16. Una relació més estreta: La relació entre Joan Viladrich i Proimtorà SL va més enllà de l’encàrrec d’una empresa de Torà al tècnic que assessora l’ajuntament de Torà per a que redacti un Pla parcial a Torà. Si anem al registre mercantil veurem que els càrrecs de Proimtorà SL (Projectes Immobiliaris Torà SL), són Joan Palou Ribalta, com a administrador, i Juan Viladrich Ros, com a apoderat des de l’inici d’activitat de l’empresa, escripturada davant del notari de Solsona el 17 de març de 2000. Durant tot aquest temps Viladrich a actuat com assessor de l’Ajuntament de Torà (que ens consti només amb el nomenament explícit com l’esmentat al punt 8) i Proimtorà SL ha e
stat el principal promotor d’habitatges unifamiliars del municipi. Ara, a més a més, en el període en que Viladrich ha actuat com a assessor de l'ajuntament per a desenvolupar el polígon industrial del Camí de Palouet, l'empresa on fa d'apoderat ha esdevingut propietària d'un dels escassos terrenys industrials existents al municipi i la principal beneficiària de la paralització i/o l'alentiment d'aquest projecte de polígon industrial del Camí de Palouet.
Resumint: Fins que no es desenvolupi el polígon del Camí de Palouet la pràctica totalitat de sòl per a ús industrial està en mans de Proimtorà SL; en conseqüència, com més trigui a desenvolupar-se el projecte en el que Viladrich assessora l'Ajuntament (el nou polígon) més possibilitats de negoci per a l'empresa on fa d'apoderat.
P.S. Ple "ordinari" de 31 d'octubre de 2006. Com a portaveu de la CUP he exposat totes aquestes possibles irregularitats proposant que l'aprovació del projecte del PP2 s'ajornés i que, mentrestant, s'encarregués un informe jurídic que aclaris possibles incompatibilitats i/o altres possibles irregularitats. Els InTo ha donat suport a la nostra proposta. Per la seva banda el regidor Garrabou i el grup de CiU han decidit votar-hi a favor i encarregar l'informe jurídic a posteriori. La pregunta que ha quedat per respondre: en el supòsit de que en l'expedient del PP2 hi hagués irregularitats, tal com creiem nosaltres, i l'informe jurídic les recollís, com caldria resoldre el tema, tenint en compte que, tot i els dubtes, el projecte ja s'ha aprovat?